*
A aqueixa nit és a la que tinc por...
“La Nit Fosca”.
Nit de dol
La no-allunada
Mancada d'un astre-lluentor
i els seus collars d'estrelles.
La sense-cap-soroll
Nit callada
On no canta el grill
ni s'estremeix la fulla.
La nit quieta
(no respirada)
L'aclaparant
La inclement
L'asfixiant
La sense-cap-nom
que definesca ben bé el meu espant.
Sumida en ella
(la del meu plor)
JO, la teua dement,
la delirant eternament per les teues hores,
“poeta-expressa”
per a l'antull de cantar-te a tu...
Com faré aleshores per a abastar-te amb la meua paraula?
Poema d'Amanda Espejo traduït al català per Pere Bessó
*****
YO TEMO
A esa noche es la que temo...
“La Noche Oscura”.
Noche enlutada
La no-enlunada
Carente de un astro-brillo
y sus collares de estrellas.
La sin-un-ruido
Noche callada
Donde no canta el grillo
ni se estremece la hoja.
La noche quieta
(no respirada)
La agobiante
La inclemente
La asfixiante
La sin-un-nombre
que bien defina mi espanto.
Sumida en ella
(la de mi llanto)
YO, tu demente,
la eternamente por tus horas delirante,
“poeta-expresa”
para el antojo de a ti cantarte...
¿Cómo haré entonces para alcanzarte con mi palabra?
Amanda Espejo
2 comentaris:
Vine a saludar a mi querida amiga Ana Muela y me quedo leyendo un poco, aprovecho de saludar también a Pere y lógicamente Amante, dueña del poema que he leído con agrado.
Feliz 2011
Rossana
Errata :
Disculpas por favor, Amanda
Publica un comentari a l'entrada