*
Eixiràs d’un vell somni
exhaurit per ràbies i brogits.
Serà l’hora del desbordament solar,
aqueixa que esbargeix grapats d’opi
en l’espés aixarop de l’oníric.
Hi haurà una letargia cúrcuma,
un vertigen de safrans.
L’aire arrossegarà el seu robatge
de dura trama, i agulles de cap enceses:
de sobte, algú creuarà en silenci,
travessarà davant dels grifs,
bell com una cariàtide
emergint de l’oceà,
caminarà alegre i anirà descalç
damunt de les pises de blaus vius,
l’infern entreobrirà la seua porta,
La serpent del suor buscarà unes altres senderes.
Poema de Wilma Borchers traduït al català per Pere Bessó
*****
VISITA A MEDIA TARDE
Saldrás de un viejo sueño
gastado por rabias y rugidos.
Será la hora del desborde solar,
esa que esparce puñados de opio
en el espeso jarabe de lo onírico.
Habrá un letargo cúrcuma,
un vértigo de azafranes.
El aire arrastrará su ropaje
de dura trama, y alfileres encendidos:
de pronto, alguien cruzará en silencio,
atravesará frente a los grifos,
bello como una cariátide
emergiendo del océano,
caminará alegre e irá descalzo
sobre las lozas de azules vivos,
el infierno entreabrirá su puerta,
La serpiente del sudor buscará otros senderos.
Wilma Borchers
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada