dimecres, 15 de desembre del 2010

L'esplendor de la desemparança

*
La cullereta de café
- única companyia-
remou el llast
de la tristesa.

Tancares la porta i
Se n’anà el matí.
El quadre de la casa
Es quedà fixe, decantat
En la seua mateixa soledat.

Ja estic fora de tu,
Expulsat, perdut,
Oblidat dels teus ulls.

El llast del café
Augura, en la seua nit
D’amor ombrívol,
El esplendor de la desemparança.


Poema de Perfecto Herrera traduït al català per Pere Bessó


*****

EL ESPLENDOR DEL DESAMPARO

La cucharilla de café
- única compañía-
remueve el poso
de la tristeza.

Cerraste la puerta y
Se fue la mañana.
El cuadro de la casa
Se quedó fijo, ladeado
En su propia soledad.

Ya estoy fuera de ti,
Expulsado, perdido,
Olvidado de tus ojos.

El poso del café
Augura, en su noche
De amor sombrío,
El esplendor del desamparo.


Perfecto Herrera

2 comentaris:

perfecto herrera ramos ha dit...

Em sento especialment distingit per vosaltres dos, amics Ana i Pere.
Gràcies, per la vostra atenció.

Una abraçada.

Ana Muela Sopeña ha dit...

Gracias a ti, Perfecto. Tu poema es muy hermoso y en catalán conserva el pulso rítmico y emocional.

Besos para ti y para Pere
Un abrazo enorme
Ana