dilluns, 30 de gener de 2012



Factor llum

*
Reste ací, herald en lluita
en remuntar vida mire de sorprendre,
capgirar,
potser distraure per si ingressa la mort,
aqueix llampec d'ombres.


Poema de Diana Poblet traduït al català per Pere Bessó


*****

FACTOR LUZ

Permanezco aquí, heraldo en lucha
remontando vida procuro sorprender,
trastocar,
acaso distraer por si ingresa la muerte,
ese refucilo de sombras.


Diana Poblet

dijous, 26 de gener de 2012



Instant

*
Jugues amb el teus llavis en el buit fosc del meu ventre, la meua llengua s’obri pas tot assenyalant les senderes de la teua esquena i tu respons amb la crema de la malesa que s’inflama concreta al bell mig de les teues cuixes que em criden.
Vorege cada aresta mossegant suaument els angles prohibits i reste a la teua boca que pressent la meua boca en ocupar el fosc desig de tindre’m.


Poema de Lola López-Cózar traduït al català per Pere Bessó


*****

INSTANT

Juegas con tus labios en el vacío oscuro de mi vientre, mi lengua se abre paso marcando los senderos de tu espalda y tú respondes quemando la maleza que se inflama concreta entre tus muslos que me llaman.
Bordeo cada arista mordiendo suavemente los ángulos prohibidos y me quedo en tu boca que presiente mi boca ocupando el oscuro deseo de tenerme.


Lola López-Cózar

divendres, 20 de gener de 2012



Quietud

*
Si saberes -amor-
que els cantons de l'hivernacle
es troben replets d'ombres
que afusellen el temps
amb batalles que ordisc mentre tornes

Jo sé que els gladiols
en la seua atapeïda nostàlgia
es pengen de les falgueres
com tristos records
que s'allarguen

Des de juny
em deture en el sol
i la seua caiguda
quan toque el gris de la penombra
que s'aixopluga en mi amb el seu somriure


Poema de Marina Centeno traduït al català per Pere Bessó


*****

QUIETUD

Si supieras -amor-
que las esquinas del invernadero
están repletas de sombras
que fusilan al tiempo
con batallas que urdo mientras vuelves

Yo sé que las gladiolas
en su espesa nostalgia
se cuelgan de los helechos
como tristes recuerdos
que se alargan

Desde junio
me detengo en el sol
y su caída
cuando toco lo gris de la penumbra
que se refugia en mí con su sonrisa


Marina Centeno

dimarts, 17 de gener de 2012



Haikus de la nit en vetla

*
Enmig de les sedes
enfosquides de la nit
tremola la vela.

Flamarades negres
són tenebres de la nit,
que cremen el temps.

Heus la nit de pluja
un xiuxiueig de cançons
prop de la finestra.

I totes les nits
les meues fulles d'hivern
ballen el seu vent.


Poema de Julie Sopetrán traduït al català per Pere Bessó


*****

HAIKUS DE LA NOCHE EN VELA

Entre las sedas
oscuras de la noche
tiembla la vela.

Las llamas negras
tinieblas de la noche
queman el tiempo.

Noche de lluvia
susurro de canciones
en la ventana.

Todas las noches
las hojas del invierno
bailan su viento.


Julie Sopetrán

dimecres, 11 de gener de 2012



Alter ego

*
Ella parla un idioma sense apòstrofs,
s'alimenta del negre, viu
a voltes,
en el so angost del ganivet
en penetrar el dol
o la cendra.

D'altres voltes la rosa, l'embrull
d'insectes
i el goteig del sol damunt de les formes:

sempre plou en aquesta banda de la melangia.

More sense fer soroll, amb compte
com moren els lliris
i els ocells tristos,
amb la nit,
amb mi
damunt de la meua llengua estranya:

motle del cor,
jo mateixa.


Poema de Sara Castelar Lorca traduït al català per Pere Bessó


*****

ALTER EGO

Ella habla un idioma sin apóstrofes,
se alimenta del negro, vive
a veces,
en el sonido angosto del cuchillo
al penetrar el duelo
o la ceniza.

Otras veces la rosa, la maraña
de insectos
y el goteo del sol sobre las formas:

siempre llueve a este lado de la melancolía.

Muere sin hacer ruido, cuidadosamente
como mueren los lirios
y los pájaros tristes,
con la noche,
conmigo
sobre mi lengua extraña:

molde del corazón,
yo misma.


Sara Castelar Lorca

dijous, 5 de gener de 2012



Els teus ulls s'han tornat el meu cendrer

*
dies i nits t'he escrit, la primera frase era no existeix Rússia, París no existeix.
les meues es fan més i més invisibles, besar-te és besar una paret en blanc, i no ens hem besat.

mire aquest cos tan cos, quants l'han estimat (qui podria estimar un cos perdut?), quants hiverns prematurs festejaren al seu ventre.

a banda d'aquesta fulla s'escriu la meua vida, i s'esglaia i es tempteja poesia, es prova vers clar que fracassa i es torna cos.

llig el testament de Kafka com a única lletra d'amor. aviat en París caurà la neu. a Rússia també, una altra neu. vindrà la primavera per ventre.

els que m'han estimat miraran de tornar a mi per la força.

estimat, els teus ulls han esdevingut el meu cendrer. besar-te és besar el desavantatge del temps.

llig el testament de Kafka, l'únic que em resta.
mentre, tornen tranquils els que em volen santa i nua.


Poema de Natalia Litvinova traduït al català per Pere Bessó


*****

TUS OJOS SE HAN VUELTO MI CENICERO

días y noches te he escrito, la primera frase era no existe Rusia, París no existe.
mis manos se vuelven más y más invisibles, besarte es besar una pared en blanco, y no nos hemos besado.

miro este cuerpo tan cuerpo, cuántos lo han amado (¿quién podría amar un cuerpo perdido?), cuántos inviernos prematuros festejaron en su vientre.

al margen de esta hoja se escribe mi vida, y se asusta y se intenta poesía, se intenta verso claro que fracasa y se vuelve cuerpo.

leo el testamento de Kafka como única carta de amor. pronto en París caerá la nieve. en Rusia también, otra nieve. vendrá la primavera por vientre.

los que me han amado intentarán volver a mí por la fuerza.

querido, tus ojos se han vuelto mi cenicero. besarte es besar la desventaja del tiempo.

leo el testamento de Kafka, lo único que me queda.
mientras, regresan tranquilos los que me quieren santa y desnuda.


Natalia Litvinova