*
... Per a la meua amiga ANA ...
Tu ja saps com s'agonitza en el mar
Com
-quan el vent crida-
el ritme de l'aire
és l'evanescència subtil
d'un esdeveniment agònicament anònim
No veus, potser, com el temps
corre apressant-se a favor del pervindre
i en contra de l'inesborrable passat?
Ànimes i ments, esperits i buits
miren de recuperar la seua materialitat
ancorada en somnis irrealitzables sense meta
Hui sent molt llluny
aquella mà amable que acaronava la meua,
aquells dits pausats i sensibles
que m'allissaren alguna volta, amorosament, els cabells
Oblide aquella ignorància feliç
dels patiments insotmesos i els bandejats dissorts
Memòria inevitable, que com llamps de llum
i flashes, congelen encuriosits
la veracitat instantània d'algun moment àlgid
Existim... i a la força de les voluntats
I tu ja saps
com és que s'agonitza en el mar
sense antídot, sense misericòrdia i sense salvament
Afonats
Poema de Rosa Iglesias traduït al català per Pere Bessó
*****
HUNDIDOS
... Para mi amiga ANA ...
Tú ya sabes cómo se agoniza en el mar
Cómo
- cuando el viento grita -
el ritmo del aire
es la evanescencia sutil
de un acontecimiento agónicamente anónimo
¿ No ves, acaso, cómo el tiempo,
corre apresurándose a favor del futuro
y en contra del imborrable pasado ?
Almas y mentes, espíritus y vacíos
intentan recuperar su materialidad
anclada en sueños irrealizables sin meta
Hoy siento muy lejos
aquella mano amable que acariciaba la mía,
aquellos dedos pausados y sensibles
que atusaron alguna vez, amorosamente, mis cabellos
Olvido aquella ignorancia feliz
de los insumisos padeceres y las desterradas desdichas
Memoria inevitable, que como rayos lumínicos
y flashes, congelan curiosos
la veracidad instantánea de algún álgido momento
Existimos.... y a la fuerza de la voluntades
Y tú, ya sabes,
cómo es que se agoniza en el mar
sin antídoto, sin misericordia y sin salvamento
Hundidos
Rosa Iglesias
4 comentaris:
Este hermoso poema generó POESIA en mi, bueh... Uds., me contagian y el verbo aún en la penumbra de mi tiempo, surge.
ENTONCES,la voz de mi rosal agita letras y yo, las dejo ser.
GRACIAS A ambas, AMIGAS, tan queridas.
Saludos a Pere Bessó
Rossana
Gracias a ti, Rossana, por pasar y dejar tu linda y generosa huella.
Un beso
Ana
Rosa, tu poema fue un regalo bellísimo en su momento. Me complace verlo traducido al catalán.
Pere, gracias por traducir este poema de Rosa, para mí entrañable.
Abrazos a ambos
Con todo mi cariño
Ana
Ana y Rosa
Para ambas un abrazo compartido.
Ana
Saludos
Rossana
Publica un comentari a l'entrada