*
Te n'anares a migdia
travessat per l'ombra vertical del temps,
i et dugueres la meua sang plorant als teus llavis,
tot oblidant que al meu coll blanc
deixaves marcada per sempre
l'empremta de les dents de l'infern.
Poema de Mercedes Ridocci traduït al català per Pere Bessó
*****
LOS DIENTES DEL INFIERNO
Te fuiste al mediodía
atravesado por la sombra vertical del tiempo,
llevándote mi sangre llorando en tus labios,
olvidando que en mi cuello blanco
dejabas marcada para siempre
la huella de los dientes del infierno.
Mercedes Ridocci
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mercedes Ridocci. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mercedes Ridocci. Mostrar tots els missatges
dimarts, 22 de maig del 2012
dijous, 6 d’octubre del 2011
La dona que plora d'un sol ull
*
En la parpella oberta de la nit habiten les absències mortes.
Amb càlides llàgrimes negres, aviva les estrelles esparses en un cel fred.
Amb el mantell de la memòria abriga els seus noms del no-res, les cendres les torna foc i els silencis callen.
Poema de Mercedes Ridocci traduït al català per Pere Bessó
*****
LA MUJER QUE LLORA POR UN SOLO OJO
En el párpado abierto de la noche habitan las ausencias muertas.
Con cálidas lágrimas negras, aviva las estrellas esparcidas en un cielo frío.
Con el manto de la memoria abriga sus nombres de la nada, las cenizas las torna fuego y los silencios callan.
Mercedes Ridocci
En la parpella oberta de la nit habiten les absències mortes.
Amb càlides llàgrimes negres, aviva les estrelles esparses en un cel fred.
Amb el mantell de la memòria abriga els seus noms del no-res, les cendres les torna foc i els silencis callen.
Poema de Mercedes Ridocci traduït al català per Pere Bessó
*****
LA MUJER QUE LLORA POR UN SOLO OJO
En el párpado abierto de la noche habitan las ausencias muertas.
Con cálidas lágrimas negras, aviva las estrellas esparcidas en un cielo frío.
Con el manto de la memoria abriga sus nombres de la nada, las cenizas las torna fuego y los silencios callan.
Mercedes Ridocci
diumenge, 11 de setembre del 2011
Espines de foc
*
Ecos de tenebres m'omplin hui el capvespre.
Espines de foc humit niuen als plecs d'aquest isolat infern.
La meua ombra s'esberla en fragments de devessalls,
l'aire desprén olor a mort,
i ningú no serà ací per a salvar-me.
Poema de Mercedes Ridocci traduït al català per Pere Bessó
*****
ESPINAS DE FUEGO
Ecos de tinieblas llenan hoy mi atardecer.
Espinas de fuego húmedo anidan en los pliegues de este desolado infierno.
Mi sombra se quiebra en fragmentos de deshechos,
el aire desprende olor a muerte,
y nadie estará aquí para salvarme.
Mercedes Ridocci
Ecos de tenebres m'omplin hui el capvespre.
Espines de foc humit niuen als plecs d'aquest isolat infern.
La meua ombra s'esberla en fragments de devessalls,
l'aire desprén olor a mort,
i ningú no serà ací per a salvar-me.
Poema de Mercedes Ridocci traduït al català per Pere Bessó
*****
ESPINAS DE FUEGO
Ecos de tinieblas llenan hoy mi atardecer.
Espinas de fuego húmedo anidan en los pliegues de este desolado infierno.
Mi sombra se quiebra en fragmentos de deshechos,
el aire desprende olor a muerte,
y nadie estará aquí para salvarme.
Mercedes Ridocci
Subscriure's a:
Missatges (Atom)