Alter ego

*
Ella parla un idioma sense apòstrofs,
s'alimenta del negre, viu
a voltes,
en el so angost del ganivet
en penetrar el dol
o la cendra.

D'altres voltes la rosa, l'embrull
d'insectes
i el goteig del sol damunt de les formes:

sempre plou en aquesta banda de la melangia.

More sense fer soroll, amb compte
com moren els lliris
i els ocells tristos,
amb la nit,
amb mi
damunt de la meua llengua estranya:

motle del cor,
jo mateixa.


Poema de Sara Castelar Lorca traduït al català per Pere Bessó


*****

ALTER EGO

Ella habla un idioma sin apóstrofes,
se alimenta del negro, vive
a veces,
en el sonido angosto del cuchillo
al penetrar el duelo
o la ceniza.

Otras veces la rosa, la maraña
de insectos
y el goteo del sol sobre las formas:

siempre llueve a este lado de la melancolía.

Muere sin hacer ruido, cuidadosamente
como mueren los lirios
y los pájaros tristes,
con la noche,
conmigo
sobre mi lengua extraña:

molde del corazón,
yo misma.


Sara Castelar Lorca