*
A Pere Bessó
Corprés del sol s’enlluernà
i els seus ulls es posaren damunt de la flor del nopal.
Allí fixà els seus candors:
En la seua brillantor i vellut;
quasibé libà el nèctar
quan fou visitada per abella recaptosa.
I tan a prop fou
del solstici d’estiu
que perillà la integritat de l’ànima
en confiar la seua sort
al fruit espinós.
La bellesa, a vegades,
no és exempta de perills.
Poema de Perfecto Herrera traduït al català per Pere Bessó
*****
EL NOPAL
A Pere Bessó
Prendado del sol se encandiló
y sus ojos se posaron sobre la flor del nopal.
Allí fijó sus candores:
en su brillo y terciopelo;
casi libó el néctar
cuando fue visitada por abeja hacendosa.
Y tan cerca estuvo
del solsticio de verano
que peligró la integridad del alma
al confiar su suerte
en el fruto espinoso.
La belleza, a veces,
no está exenta de peligros.
Perfecto Herrera
Poemes de diversos autors traduïts al català per Pere Bessó. Edició: Ana Muela Sopeña. Selecció de poemes: Pere Bessó i Ana Muela Sopeña.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Perfecto Herrera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Perfecto Herrera. Mostrar tots els missatges
dijous, 29 de setembre del 2011
dimecres, 15 de desembre del 2010
L'esplendor de la desemparança
*
La cullereta de café
- única companyia-
remou el llast
de la tristesa.
Tancares la porta i
Se n’anà el matí.
El quadre de la casa
Es quedà fixe, decantat
En la seua mateixa soledat.
Ja estic fora de tu,
Expulsat, perdut,
Oblidat dels teus ulls.
El llast del café
Augura, en la seua nit
D’amor ombrívol,
El esplendor de la desemparança.
Poema de Perfecto Herrera traduït al català per Pere Bessó
*****
EL ESPLENDOR DEL DESAMPARO
La cucharilla de café
- única compañía-
remueve el poso
de la tristeza.
Cerraste la puerta y
Se fue la mañana.
El cuadro de la casa
Se quedó fijo, ladeado
En su propia soledad.
Ya estoy fuera de ti,
Expulsado, perdido,
Olvidado de tus ojos.
El poso del café
Augura, en su noche
De amor sombrío,
El esplendor del desamparo.
Perfecto Herrera
La cullereta de café
- única companyia-
remou el llast
de la tristesa.
Tancares la porta i
Se n’anà el matí.
El quadre de la casa
Es quedà fixe, decantat
En la seua mateixa soledat.
Ja estic fora de tu,
Expulsat, perdut,
Oblidat dels teus ulls.
El llast del café
Augura, en la seua nit
D’amor ombrívol,
El esplendor de la desemparança.
Poema de Perfecto Herrera traduït al català per Pere Bessó
*****
EL ESPLENDOR DEL DESAMPARO
La cucharilla de café
- única compañía-
remueve el poso
de la tristeza.
Cerraste la puerta y
Se fue la mañana.
El cuadro de la casa
Se quedó fijo, ladeado
En su propia soledad.
Ya estoy fuera de ti,
Expulsado, perdido,
Olvidado de tus ojos.
El poso del café
Augura, en su noche
De amor sombrío,
El esplendor del desamparo.
Perfecto Herrera
Etiquetes de comentaris:
Perfecto Herrera,
Poetes espanyols,
Selecció de Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Missatges (Atom)