Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amanda Espejo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amanda Espejo. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 de desembre del 2010

Jo tem

*
A aqueixa nit és a la que tinc por...
“La Nit Fosca”.

Nit de dol
La no-allunada
Mancada d'un astre-lluentor
i els seus collars d'estrelles.
La sense-cap-soroll
Nit callada
On no canta el grill
ni s'estremeix la fulla.
La nit quieta
(no respirada)
L'aclaparant
La inclement
L'asfixiant
La sense-cap-nom
que definesca ben bé el meu espant.
Sumida en ella
(la del meu plor)
JO, la teua dement,
la delirant eternament per les teues hores,
“poeta-expressa”
per a l'antull de cantar-te a tu...
Com faré aleshores per a abastar-te amb la meua paraula?


Poema d'Amanda Espejo traduït al català per Pere Bessó


*****

YO TEMO

A esa noche es la que temo...
“La Noche Oscura”.

Noche enlutada
La no-enlunada
Carente de un astro-brillo
y sus collares de estrellas.
La sin-un-ruido
Noche callada
Donde no canta el grillo
ni se estremece la hoja.
La noche quieta
(no respirada)
La agobiante
La inclemente
La asfixiante
La sin-un-nombre
que bien defina mi espanto.
Sumida en ella
(la de mi llanto)
YO, tu demente,
la eternamente por tus horas delirante,
“poeta-expresa”
para el antojo de a ti cantarte...
¿Cómo haré entonces para alcanzarte con mi palabra?


Amanda Espejo