La corba del somni

*
I així, abraçada al coixí, arriba ell, penetrant els amagatalls de la meua ment.

M'abandone, em buide de pensaments, de veus, de tot allò que em danya, i deixe que, suaument, el cos se me'n vaja.
Camine cap un lloc distint, un lloc fosc que no recorda la meua mirada, i m'hi fonc, m'hi fonc amb la seua flaire, amb el seu tast irreconoscible, fantasma.

La boca se m'ompli de colors, el cos de silencis que bateguen a prop de l'aigua, i sent que és amb mi i em posseeix, ensenyorint-se de la meua ànima.

Ell és qui m'estima.


Poema de Montserrat Martínez traduït al català per Pere Bessó


*****

LA CURVA DEL SUEÑO

Y así, abrazada a la almohada, llega él, penetrando los escondrijos de mi mente.

Me abandono, me vacío de pensamientos, de voces, de todo lo que me daña, y dejo que, suavemente, el cuerpo se me vaya.
Camino hacia un lugar distinto, un sitio oscuro que no recuerda mi mirada, y allí, me fundo con su aroma, con su sabor irreconocible, fantasma.

La boca se me llena de colores, el cuerpo de silencios que palpitan cerca del agua, y siento que está conmigo y me posee, adueñándose de mi alma.

Él es quien me ama.


Montserrat Martínez