dijous, 30 de desembre del 2010

El pany roig, cabaret

*
T'he acompanyat de bell nou
al lloc on es guarden les petites,
formoses prostitutes.
Allí caminen suaus
o s'acomoden en les cadires, quietes
com núvies nues. Algunes ballen
només per al ball.
Totes -menys una-, es lleven la set
mullant-se la llengua amb gel i perquè temen
l'absència de la llum.
T'he acompanyat -deia- de bell nou i he mirat
pels teus ulls. Així, viu la forma de les mans,
el seu moure's damunt de les pells sedoses, fortes,
d'aus. I viu les paraules
pel cos proper, avisaves "cap a on",
cap a on.
Però dues noves paraules: "estimat meu",
caigueren al rostre desemparat de la jove que,
anònima, obrí els ulls fins a mi.
Com deixar de contemplar-la, ara pels meus ulls?
La seua fragilitat de filla retornà la meua carícia a aqueixa
geografia,
quasi temps, on els pamflets de la història anuncien,
a crits de llampecs, la desraó, els saqueigs.
Propers, finalment, en la completa foscor, fórem
entre sons lleus i feliços.
Ens havíem dormit? O això fa igual?
En el silenci, en l'estirar-se mateix del matí,
s'anotà: "Apaivaguem la nostra soledat".


Poema de Susana Szwarc traduït al català per Pere Bessó


*****

EL PAÑO ROJO, CABARET

Te he acompañado nuevamente
al lugar donde se guardan las pequeñas,
hermosas prostitutas.
Allí caminan suaves
o se acomodan en las sillas, quietas
como novias desnudas. Algunas bailan
sólo para el baile.
Todas -menos una-, se quitan la sed
mojando su lengua con hielo y por que temen
la ausencia de la luz.
Decía, te he acompañado nuevamente y he mirado
por tus ojos. Así, vi la forma de las manos,
su moverse sobre las pieles sedosas, fuertes,
de aves. Y vi las palabras
por el cuerpo cercano, avisabas "hacia donde",
hacia dónde.
Pero dos nuevas palabras: "mi amor",
cayeron en el rostro desamparado de la joven que,
anónima, abrió los ojos hasta mí.
¡Cómo dejar de contemplarla, ahora por mis ojos?
Su fragilidad de hija retornó mi caricia a esa geografía,
casi tiempo, donde los panfletos de la historia anuncian,
a gritos de relámpagos, el sin sentido, los saqueos.
Próximos, por fin, en la completa oscuridad, fuimos,
entre sonidos leves y felices.
¿Nos habíamos dormido? ¿O eso no importa?
En el silencio, en el estirarse mismo de la mañana,
se anotó: "Apaciguamos nuestra soledad".


Susana Szwarc