divendres, 20 de gener de 2012

Quietud

*
Si saberes -amor-
que els cantons de l'hivernacle
es troben replets d'ombres
que afusellen el temps
amb batalles que ordisc mentre tornes

Jo sé que els gladiols
en la seua atapeïda nostàlgia
es pengen de les falgueres
com tristos records
que s'allarguen

Des de juny
em deture en el sol
i la seua caiguda
quan toque el gris de la penombra
que s'aixopluga en mi amb el seu somriure


Poema de Marina Centeno traduït al català per Pere Bessó


*****

QUIETUD

Si supieras -amor-
que las esquinas del invernadero
están repletas de sombras
que fusilan al tiempo
con batallas que urdo mientras vuelves

Yo sé que las gladiolas
en su espesa nostalgia
se cuelgan de los helechos
como tristes recuerdos
que se alargan

Desde junio
me detengo en el sol
y su caída
cuando toco lo gris de la penumbra
que se refugia en mí con su sonrisa


Marina Centeno