dilluns, 30 de maig de 2011

Et bese i et porte a la casa que no hi ha

*
La meua pell no es renova. És escorça d'un vell arbre que els joves tatuaren amb una navalla antany. És gualdrapa del grill que es bateja en la rosada d'una aspra rosella. Esdevinc el sol blanc del desert. Els homes em miren tot cobrint-se les cares.


Poema de Natalia Litvinova traduït al català per Pere Bessó


*****

TE BESO Y TE LLEVO A LA CASA QUE NO HAY

Mi piel no se renueva. Es corteza de un viejo árbol que los jóvenes tatuaron con una navaja hace tiempo. Es caparazón del grillo que se bautiza en el rocío de una áspera amapola. Me convierto en el sol blanco del desierto. Los hombres me miran cubriéndose las caras.


Natalia Litvinova